Es pot protegir un so mitjançant el registre d'una marca?

Un so és en certes ocasions un símbol de distinció atès que identifica l'origen empresarial del mateix. Qui no reconeix l'origen empresarial quan sona la melodia característica de telèfons mòbils NOKIA. Al llarg de la història les grans marques han s'han esforçat a crear melodies que els identifiquin i conseqüentment han intentat protegir les mateixes perquè cap tercer s'aprofiti d'elles. Com s'han protegit aquestes empreses? Quins sons poden protegir-se mitjançant el registre d'una marca i que sons no ho són?

Per descobrir la resposta a les preguntes segueix llegint.

Perquè un so pugui registrar-se com a marca ha de complir els següents requisits; que tingui *distintividad i que pugui representar-se gràficament.

El primer requisit, la distintivitat, sembla obvi que es compleix lloc que es pot diferenciar sense problema una so d'un altre.

El conflicte apareix en la representació gràfica d'un so. Al contrari que una denominació o un gràfic que poden plasmar-se de manera gràfica fàcilment un so pot resultar de difícil representació depenent del tipus.

D'una banda, existeixen els so que es poden representar mitjançant notes musicals sobre un pentagrama. Aquest tipus de sons, com és l'exemple de la melodia de Nokia, no presenten cap problema de representació i conseqüentment són *facilmente enregistrables.

Per contra, els sons que no es poden representar mitjançant notes musicals, com per exemple el so d'un motor d'una moto de la marca Harley Davidson, es discuteix com representar-los gràficament per ser enregistrable. Hi ha qui argumenta que una descripció del so mitjançant onomatopeies o mitjançant una descripció escrita podria ser suficient.

Davant aquesta pregunta el Tribunal de Justícia de les comunitats europees argumenta el següent.

• pel que fa a les onomatopeies, cal observar que existeix un desfasament entre la pròpia onomatopeia, tal com es pronuncia, i el so o soroll reals, o la successió de sons o de sorolls reals, que pretén imitar fonèticament. Així, en el cas que un signe sonor es representi gràficament per una simple onomatopeia, ni les autoritats públiques ni el públic, en particular els operadors econòmics, podran determinar si el signe objecto de protecció és l'onomatopeia, tal com es pronuncia, o el so o soroll reals. Per si no fos prou, les onomatopeies poden percebre's de forma diferent en funció dels individus o dels Estats membres. … Per tant, una simple onomatopeia, sense cap altra precisió, no pot constituir una representació gràfica del so o del soroll que pretén reproduir fonèticament.
• pel que es refereix a la representació d'un signe sonor per mitjà d'una descripció escrita, no es pot excloure, a priori, que aquesta manera de representació gràfica compleixi els requisits (que pugui ser objecte de representació gràfica, en particular, per mitjà de figures, línies o caràcters, que sigui clara, precisa, completa en si mateixa, fàcilment accessible, intel·ligible, duradora i objectiva).

Per aquests motius, s'entén que no es poden registrar com a marques els sons que no siguin representables mitjançant notes musicals o bé els sons que no es puguin descriure per mitjà de figures, línies o caràcters, i que aquesta descripció sigui clara, precisa, completa en si mateixa.

El registre d'un so com a marca com poden observar és complicat i requereix d'una gran professionalitat, característica que ofereixen únicament els agents de la propietat industrial com Volartpons.